Noves tendències de consum

Actualitzant el concepte de consum

El consum, tradicionalment, s'ha entès com l'acció d'adquirir productes o serveis a canvi de diners. Aquesta definició, encara vàlida, ha anat evolucionant de manera accelerada en les últimes dècades a mesura que les noves tecnologies i plataformes digitals han transformat profundament la manera en què consumim. A hores d'ara, el consum ja no es limita a l'intercanvi econòmic tradicional. En aquesta nova era, no sols paguem amb diners; també paguem amb les nostres dades, l'atenció, i fins i tot amb la creació de continguts propis que aportem a les plataformes.

Aquesta transformació implica que el consumidor s'ha convertit en una part activa i integral del sistema de consum. Plataformes audiovisuals, xarxes socials i serveis en línia recopilen dades del nostre comportament per a oferir experiències més personalitzades, però això també implica un intercanvi que va més enllà dels diners. Els nostres gustos, preferències, i fins i tot la nostra privacitat s'han convertit en actius valuosos per a les empreses que busquen conèixer-nos millor i adaptar-se als nostres hàbits.

D'altra banda, el consum de continguts generats per usuaris està redefinint el paper del consumidor, que ara pot ser alhora productor, contribuint amb les seues creacions a plataformes que monetitzen el seu treball, sovint sense una compensació econòmica directa. Aquest fenomen evidencia la necessitat de reavaluar com entenem el consum i quins són els nous intercanvis que es produeixen en aquesta era digital.

Actualitzar el concepte de consum és, per tant, essencial per a entendre plenament l'ecosistema en què ens trobem immersos. Hem de ser conscients que, més enllà de la compra de productes o serveis, paguem amb altres actius com les nostres dades personals i el nostre temps. Aquesta guia pretén explorar aquestes noves dinàmiques i oferir una visió profunda sobre com podem ser consumidors més informats i responsables en un món cada vegada més digital i interconnectat.

eBook Noves Tendències de Consum.pdf

Ací teniu l’oportunitat de descarregar gratuïtament l’eBook "Noves Tendències de Consum", una guia completa i pràctica sobre les últimes novetats en el món del consum. Aquest eBook està pensat per a persones interessades a entendre com els nous hàbits, les tecnologies i les inquietuds socials estan transformant el comportament dels consumidors.

Com Descarregar l’eBook

Accedir a l’eBook és fàcil: només cal fer un simple clic, els usuaris poden descarregar l’arxiu en format PDF, compatible amb qualsevol dispositiu, per tindre a l’abast tots els consells i estratègies que els ajudaran a convertir-se en consumidors més responsables, informats i crítics.

Aquesta descàrrega gratuïta fa que la guia estiga accessible per a qualsevol persona interessada en les noves tendències de consum, permetent-los consultar i aplicar els continguts de manera flexible i convenient.

Si la necessites en qualsevol altre format posa't en contacte amb gerencia@acicom.org 


Podcast Global Nou Consu.mp4

Actualizando el concepto de consumo. 

Podcast en español. 

Defensa dels drets abstractes Nou Consum.mp4

Què són els drets abstractes? Vídeo resum

Podcast Derechos Abstractos Nou Consum.mp4

La defensa de los derechos abstractos. Podcast en español

La defensa dels drets abstractes

Els drets abstractes, a diferència dels drets individuals o patrimonials, no afecten exclusivament una persona en concret sinó que tenen un impacte col·lectiu. Es tracta de drets que protegeixen interessos comuns i generals, sovint relacionats amb conceptes fonamentals com la privacitat, la seguretat, la transparència o el medi ambient. La seua característica principal és que poden ser infringits de manera difusa, sense que un únic individu perceba d'immediat el dany, però amb conseqüències greus per al conjunt de la societat.

En un món cada vegada més digitalitzat, on els fenòmens com la intel·ligència artificial, els algoritmes de consum o les experiències virtuals prenen protagonisme, aquests drets abstractes es tornen cada cop més rellevants. Amb el creixement de les plataformes digitals, no sols es tracta de protegir el dret individual a la privacitat o la propietat, sinó també de garantir que els nostres interessos col·lectius com a societat siguen preservats. Per exemple, quan una empresa recull dades personals de milions d'usuaris, no només està afectant un sol individu, sinó que està tractant amb informació que pot tenir repercussions a nivell col·lectiu, ja siga manipulant el comportament de consumidors o afectant l'equilibri democràtic.

En aquest sentit, és fonamental reconèixer que els drets tradicionals no són suficients per protegir-nos davant aquests nous fenòmens. Els drets abstractes, com el dret a la privacitat digital col·lectiva o el dret a un consum ètic i sostenible, han de ser reivindicats i actualitzats per fer front a la realitat actual. No estem parlant només de protegir a l'individu en concret, sinó de garantir que els processos de consum i les tecnologies emergents no perjudiquen a tota una comunitat o generació.

Ara més que mai, resulta imprescindible crear nous drets abstractes que aborden aquestes problemàtiques emergents. Els drets digitals col·lectius, com la protecció davant la discriminació algorítmica o la transparència en l'ús de dades, són exemples de drets que necessiten ser formalitzats i protegits. Això implica no només una adaptació de les lleis existents, sinó també la creació de marcs legals innovadors que puguen anticipar i mitigar els efectes negatius que aquests fenòmens podrien tenir en el benestar col·lectiu.

En resum, la defensa dels drets abstractes és crucial perquè ens permeten abordar qüestions que ens afecten com a societat en conjunt, més enllà dels drets individuals. En un context on els fenòmens digitals i tecnològics redefineixen el nostre entorn, reivindicar i desenvolupar aquests drets és essencial per garantir que avancem cap a un futur més just, equitatiu i respectuós amb els interessos col·lectius.


Consum Plataformes Nou Consum.mp4

Consum de plataformes audiovisuals. Vídeo resum. 

Podcast Plataformas Audiovisuales Nou Consum.mp4

El consumo de plataformas audiovisuales. Podcast en español

Consum de Plataformes Audiovisuals

Els drets del consumidor a Espanya i en l'àmbit de la Unió Europea estan regulats per un marc jurídic que busca protegir els interessos dels consumidors en diferents àmbits, incloent la compra de béns, serveis i el comerç electrònic. Aquestes normatives garanteixen una sèrie de drets bàsics com la informació transparent, la seguretat en els productes i serveis, el dret a la devolució i la garantia, i la protecció contra pràctiques comercials deslleials. No obstant això, amb l'auge de les plataformes audiovisuals (com Netflix, Amazon Prime, o Disney+), han emergit nous desafiaments que requereixen una actualització dels drets del consumidor, particularment en el camp digital.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

El marc legal a Espanya i la Unió Europea proporciona protecció a través de normes generals, com la Directiva de Drets dels Consumidors (2011/83/UE), el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. Alguns dels drets més importants que els consumidors tenen en aquest context són:

Nous drets abstractes a considerar en el consum de plataformes audiovisuals

Tot i que els drets actuals ofereixen una certa protecció, hi ha qüestions específiques associades amb el consum de plataformes audiovisuals que podrien necessitar una nova consideració a través de drets abstractes. Aquests drets no només afectarien l'individu de manera aïllada, sinó que tindrien implicacions més àmplies en termes de la societat i el benestar col·lectiu.

En conclusió, mentre que els drets del consumidor en l'àmbit audiovisual estan bastant protegits per la legislació actual a Espanya i la Unió Europea, els nous desafiaments derivats de l'era digital requereixen la reivindicació de nous drets abstractes. Aquests drets haurien de garantir no només la protecció de l'individu, sinó també la defensa dels interessos col·lectius en un món on el consum de continguts audiovisuals està cada vegada més influenciat per la tecnologia i els algoritmes.

Dieta Digital Nou Consum.mp4

Vídeo resum: Què és la dieta digital? 

Podcast Dieta Digital Nou Consum.mp4

¿Qué és la dieta digital? Podcast en español

Dieta Digital

La dieta digital es refereix a la gestió conscient i equilibrada del temps que passem connectats a dispositius electrònics, especialment a internet, i el contingut que consumim. Amb l'augment de l'ús de les xarxes socials, les plataformes de streaming, i altres formes de consum digital, la necessitat de regular i protegir els consumidors en aquest àmbit ha esdevingut una qüestió fonamental. Encara que els drets del consumidor a Espanya i la Unió Europea ja ofereixen una protecció sòlida en matèria de serveis digitals, emergeix la necessitat d'afegir nous drets abstractes que aborden específicament els reptes associats a la dieta digital i els seus efectes col·lectius.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

Els drets del consumidor relacionats amb els serveis digitals a Espanya i la Unió Europea estan principalment regulats per legislació com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la Directiva sobre serveis de mitjans audiovisuals (2010/13/UE), i la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. Aquests drets inclouen:

Nous drets abstractes en la Dieta Digital

Amb el creixement exponencial de l'ús digital, es fa necessari un reconeixement formal de drets abstractes que aborden qüestions col·lectives relacionades amb la salut mental, la sobredosi d'informació i la influència d'algoritmes que modelen el comportament de consum. A continuació, es proposen alguns drets abstractes que podrien defendre's en el context de la dieta digital.

Consum Intel·ligència Artificial Nou Consum.mp4

Els nous drets de consum de la Intel·ligència Artificial. Vídeo resum. 

Podcast IA Nou Consum.mp4

Los nuevos derechos de consum de la Inteligencia Artificial. Podcast en español. 

Consum de Intel·ligència Artificial

El consum d'intel·ligència artificial (IA) està creixent exponencialment, integrant-se en nombrosos àmbits del nostre dia a dia, com els assistents virtuals, els sistemes de recomanació de continguts, els serveis financers i mèdics, i la presa de decisions automatitzada. La IA, tot i aportar grans beneficis, també introdueix desafiaments per als drets dels consumidors, especialment pel que fa a la privacitat, la transparència i la influència en la presa de decisions. El marc legal existent a Espanya i la Unió Europea proporciona certes proteccions als consumidors, però hi ha una creixent necessitat de desenvolupar drets abstractes per abordar els riscos col·lectius associats amb l'ús i el consum d'intel·ligència artificial.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

Actualment, els drets del consumidor relacionats amb la IA estan indirectament protegits per lleis generals com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la Directiva sobre serveis digitals (2022/2065), i altres normes relacionades amb la seguretat i la transparència digital. Aquests drets inclouen:

Nous drets abstractes en el Consum d'Intel·ligència Artificial

L'ús de la IA planteja desafiaments a escala col·lectiva, que van més enllà de la protecció individual de dades. Els drets abstractes en aquest context haurien de protegir els consumidors de riscos que afecten el conjunt de la societat, com la manipulació de comportaments, la discriminació algorítmica o la pèrdua d'autonomia en la presa de decisions.


Consum Etic i Responsable Nou Consum.mp4

El consum ètic i responsable. Vídeo resum. 

Podcast Consum Etic i Responsable Nou Consum.mp4

Consumo ético y responsable. Podcast en español

Consum ètic i Sostenible

El consum ètic i sostenible fa referència a la presa de decisions de consum que tenen en compte l'impacte social, ambiental i econòmic. Això implica optar per productes i serveis que respecten els drets humans, el medi ambient, i promouen la justícia social. A Espanya i la Unió Europea, la legislació actual ja protegeix els drets dels consumidors en moltes àrees, però el creixent interès pel consum ètic i sostenible fa que calga ampliar aquests drets per abordar les noves exigències dels consumidors conscients i els reptes globals com el canvi climàtic, l'explotació laboral i la sobreexplotació de recursos.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

En l'àmbit del consum ètic i sostenible, hi ha una sèrie de normatives europees i espanyoles que protegeixen el consumidor, com ara la Directiva de Drets dels Consumidors (2011/83/UE), la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, i altres legislacions específiques sobre protecció ambiental i seguretat en productes. Alguns dels drets més destacats són:

Nous drets abstractes en el Consum Ètic i Sostenible

Tot i que els consumidors ja tenen dret a certa protecció i informació, la creixent complexitat del mercat global i l'augment de les preocupacions sobre sostenibilitat fan necessària la creació de nous drets abstractes. Aquests drets serien col·lectius, pensats per protegir tant els individus com les comunitats i el medi ambient a llarg termini.

Conclusió

El consum ètic i sostenible ja no és una elecció de nínxol, sinó una necessitat cada vegada més reconeguda pels consumidors i els governs. Tot i que Espanya i la Unió Europea ofereixen proteccions importants en aquest àmbit, el consum conscient requereix una expansió dels drets actuals per incloure drets abstractes que aborden les preocupacions globals com el canvi climàtic, l'explotació laboral i l'impacte de la tecnologia. Aquests drets haurien de garantir que els consumidors puguen prendre decisions informades i responsables, fomentant un model de consum que siga socialment just, mediambientalment sostenible i èticament transparent.

El contingut creat pels usuaris Nou Consum.mp4

Els drets de consum en el contingut creat per usuaris. Vídeo resum.

Podcast Contenido Usuarios Nou Consum.mp4

Los derechos de consumo en el contenido creado por usuarios. Podcast en español

Consum de Contingut Generat pels propis Usuaris

El consum de contingut generat pels usuaris (User-Generated Content, UGC) s'ha convertit en un dels pilars fonamentals de les plataformes digitals modernes, com ara YouTube, Instagram, TikTok o fòrums en línia. Aquest tipus de contingut és creat pels usuaris mateixos i compartit amb una audiència global. Tot i que ha democratitzat l'accés a la creació i distribució de continguts, també ha obert nous reptes en matèria de drets dels consumidors i els creadors. El marc legal actual d'Espanya i la Unió Europea proporciona certes proteccions, però la complexitat d'aquest tipus de consum requereix una reavaluació i l'establiment de nous drets abstractes per protegir tant els usuaris que creen contingut com aquells que el consumeixen.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

El marc regulador existent cobreix alguns aspectes relacionats amb el consum de contingut generat per usuaris, principalment a través de lleis de protecció de dades, drets d'autor i regulacions sobre la transparència de les plataformes digitals. Alguns dels drets clau inclouen:

Nous drets abstractes en el Consum de Contingut Generat pels Propis Usuaris

Tot i les proteccions existents, el creixement exponencial del contingut generat pels usuaris i la influència que exerceixen les plataformes digitals exigeixen l'establiment de nous drets abstractes. Aquests drets col·lectius haurien de protegir no només els interessos individuals dels creadors i consumidors, sinó també garantir un entorn digital just, transparent i segur.

Conclusió

El consum de contingut generat pels usuaris ha revolucionat el món digital, oferint noves oportunitats tant per als creadors com per als consumidors. No obstant això, també ha introduït desafiaments significatius pel que fa a la protecció dels drets individuals i col·lectius. A Espanya i la Unió Europea, els drets dels consumidors i creadors ja estan parcialment protegits, però els nous drets abstractes són essencials per garantir un entorn digital més just, transparent i equitatiu. Aquests drets han de protegir tant els creadors de continguts com els consumidors, assegurant que el valor generat en les plataformes digitals es distribueix de manera justa i que els usuaris tenen control sobre les seues dades, continguts i experiències digitals.

Realitat Virtual i Augmentada Nou Consum.mp4

Video resum: Nous drets per al consum de realitat virtual i augmentada

Podcast Realidad Aumentada y Virtual Nou Consum.mp4

Experiencias Virtuales y Realidad Aumentada. Podcast en español. 

Experiències Virtuals i Realitat Augmentada en el Consum

Les experiències virtuals i la realitat augmentada (AR) estan transformant la manera en què consumim productes i serveis, permetent als usuaris interactuar amb entorns digitals que simulen experiències físiques o ofereixen capes addicionals de realitat en el món real. Des de provar roba virtualment fins a veure com quedarà un moble a casa nostra, aquestes tecnologies estan reconfigurant les interaccions comercials i el procés de decisió de compra. Tot i els beneficis que ofereixen, també plantegen nous reptes en termes de protecció de dades, drets de propietat, i el benestar dels usuaris. Això implica la necessitat d'establir nous drets abstractes per assegurar un ús ètic i responsable d'aquestes tecnologies en el context del consum.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

El marc legal vigent a Espanya i la Unió Europea inclou certes proteccions bàsiques en matèria de privacitat, seguretat i transparència, aplicables també a les experiències virtuals i la realitat augmentada. Algunes de les proteccions més rellevants inclouen:

Nous drets abstractes en el Consum d'Experiències Virtuals i Realitat Augmentada

L'evolució d'aquestes tecnologies exigeix la creació de nous drets abstractes que aborden qüestions col·lectives i de llarg termini. Aquests drets haurien de protegir els consumidors davant els riscos associats amb l'ús d'experiències immersives, tant en termes de privacitat com de salut i influència en el comportament.

Conclusió

Les experiències virtuals i la realitat augmentada estan redefinint la manera en què interactuem amb el món i prenem decisions de consum, oferint possibilitats fascinants però també plantejant desafiaments significatius. Tot i que les normatives actuals a Espanya i la Unió Europea ja ofereixen certa protecció en termes de privacitat i seguretat, les tecnologies immersives exigeixen nous drets abstractes per garantir que el consum d'aquestes experiències siga ètic, segur i transparent. Aquests drets haurien de protegir els usuaris contra la manipulació, la intrusió en la seua privacitat i els possibles efectes negatius sobre la salut mental i física, creant un marc de responsabilitat col·lectiva que assegure un ús just i responsable de la realitat augmentada i virtual en el consum.


Noves Tendències Colaborativa Nou Consum.mp4

Consum d'Economia Compartida

Podcast Economia Compartida Nou Consum.mp4

Economia Compartida. Podcast en español

Tendències en l'Economia Col·laborativa

L'economia compartida (o economia col·laborativa) es basa en la compartició de béns i serveis a través de plataformes digitals, connectant persones que necessiten accedir a un recurs amb aquelles que poden oferir-lo. Exemples populars d'aquest model inclouen serveis com Airbnb, Uber, Blablacar i plataformes de lloguer d'eines o altres béns. Tot i els beneficis potencials, com la reducció del consum excessiu i l'eficiència en l'ús de recursos, l'economia compartida presenta nous reptes quant a la protecció dels drets dels consumidors, tant a nivell individual com col·lectiu. En aquest context, cal revisar els drets existents i proposar nous drets abstractes que protegisquen el conjunt de la societat davant els desafiaments derivats d'aquest nou model econòmic.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

A Espanya i la Unió Europea, el marc legal per a la protecció dels consumidors ja cobreix alguns aspectes rellevants de l'economia compartida, principalment a través de regulacions en matèria de transparència, seguretat i protecció de dades. No obstant això, aquest nou model de consum requereix una adaptació específica de les normatives per a abordar els riscos específics que presenta. Alguns dels drets actuals són:

Nous drets abstractes en el context de l'Economia Compartida

Les noves tendències en l'economia compartida introdueixen desafiaments col·lectius que afecten no només els individus sinó el conjunt de la societat. Per això, és fonamental la creació de nous drets abstractes que protegeixen els consumidors davant riscos com la precarització laboral, la concentració de poder en plataformes digitals o la pèrdua de drets tradicionals en matèria de treball i consum.

Conclusió

L'economia compartida ofereix grans oportunitats per a un model de consum més eficient i accessible, però també planteja riscos que afecten tant els consumidors com els proveïdors de serveis. A Espanya i la Unió Europea, els drets del consumidor estan en procés d'adaptació per afrontar els nous desafiaments d'aquest model econòmic, però és necessari un desenvolupament de drets abstractes que asseguren una protecció col·lectiva. Aquests drets haurien de garantir un entorn equitatiu, transparent i segur per a tots els participants en l'economia compartida, promovent alhora la sostenibilitat i el benestar general.

Tendencias Compra On Line Nou Consum.mp4

Tendències de compra online

Vídeo resum

Podcast Compra Online Nou Consum.mp4

Nuevas tendencias en la compra online. 

Podcast en español

Tendències de Compra en Línia

La compra en línia ha crescut exponencialment en els darrers anys, impulsada per la comoditat, la varietat d'ofertes, i l'expansió de plataformes com Amazon, eBay o AliExpress. Aquest model de consum ofereix grans beneficis, però també introdueix reptes nous que afecten els drets dels consumidors, especialment pel que fa a la protecció de dades, la transparència en els preus, i la qualitat dels productes o serveis. A Espanya i la Unió Europea, els drets del consumidor estan regulats per garantir la seguretat i la informació necessària en les compres digitals, però les noves tendències en aquest àmbit requereixen una revisió dels drets tradicionals i la creació de nous drets abstractes que aborden els desafiaments emergents del comerç electrònic.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

Els consumidors en l'àmbit del comerç electrònic ja compten amb una sèrie de drets protegits per normatives espanyoles i europees, com ara la Directiva de Drets dels Consumidors (2011/83/UE), la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, i el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Alguns dels drets més importants són:

Nous drets abstractes en el context de la Compra en Línia

Tot i que els drets bàsics estan protegits, les noves tendències en la compra en línia, com la personalització basada en dades, la ràpida expansió de l'e-commerce i els riscos associats a la qualitat dels productes i serveis, fan necessària la creació de nous drets abstractes. Aquests drets haurien de protegir els consumidors no només en l'àmbit individual, sinó també en qüestions col·lectives, com la transparència comercial i la sostenibilitat.

Conclusió

Les compres en línia s'han convertit en una part essencial de la vida quotidiana, però també han introduït nous desafiaments per als drets dels consumidors. A Espanya i la Unió Europea, el marc legal existent cobreix aspectes clau com la protecció de dades i el dret a la informació, però les tendències emergents en el comerç electrònic requereixen la creació de nous drets abstractes. Aquests drets haurien de garantir que les plataformes de compra en línia operen de manera justa, transparent i sostenible, protegint els consumidors de pràctiques comercials enganyoses, manipulació algorítmica i riscos per a la qualitat i la seguretat dels productes. A més, la protecció col·lectiva en l'àmbit de la sostenibilitat i el consum responsable s'hauria d'integrar de manera clara en aquestes noves normatives. 

Personalització de Continguts Nou Consum.mp4

Vídeo Resum: La personalització del consum

Podcast Personalizacion Consumo Final.mp4

Podcast en español 

La personalización en el consumo

La Personalització en el Consum

La personalització en el consum s'ha convertit en una de les principals estratègies comercials en l'era digital. Gràcies a l'ús de dades massives (big data) i algoritmes d'intel·ligència artificial, les empreses poden oferir als consumidors productes, serveis i experiències ajustades als seus gustos i comportaments. Aquesta personalització promet una experiència de compra més eficient i satisfactòria, però també planteja reptes quant a la privacitat, la manipulació del comportament i l'equitat en l'accés a preus i ofertes. A Espanya i la Unió Europea, els drets dels consumidors proporcionen certa protecció en matèria de privacitat i transparència, però la complexitat creixent de la personalització en el consum requereix la formulació de nous drets abstractes per salvaguardar els interessos individuals i col·lectius.

Drets del consumidor a Espanya i la UE

El marc legal europeu ja cobreix aspectes clau relacionats amb la personalització en el consum, especialment en matèria de protecció de dades i transparència. Alguns dels drets més rellevants inclouen:

Nous drets abstractes en el context de la Personalització en el Consum

La personalització presenta nous desafiaments que van més enllà dels drets individuals i afecten col·lectivament els consumidors i la societat en conjunt. Això fa necessària la creació de drets abstractes que protegeixen tant els individus com el benestar col·lectiu davant els riscos de la personalització extrema.

Conclusió

La personalització en el consum ofereix avantatges significatius, però també introdueix riscos que afecten la privacitat, la llibertat de decisió i l'equitat entre els consumidors. A Espanya i la Unió Europea, el marc legal existent ja proporciona protecció en termes de privacitat i transparència, però les noves tendències en la personalització requereixen la formulació de drets abstractes que aborden tant les preocupacions individuals com col·lectives. Aquests nous drets haurien de garantir que la personalització no esdevinga una eina de manipulació o discriminació, sinó una opció conscient i controlada pels usuaris, que promoga la diversitat de continguts i respecte la privacitat i els interessos del consumidor.

Podcast Neuroderechos Nou Consum.mp4

La conquista de los neuroderechos. 

Podcast en español. 

La conquesta dels neurodrets 

La neurociència i les tecnologies associades estan evolucionant ràpidament, obrint nous horitzons en àmbits com la medicina, l'educació i la seguretat, però també plantejant profunds reptes ètics i legals. La formació "La conquesta dels neurodrets" es presenta com una eina essencial per a capacitar les associacions i la ciutadania en general sobre els drets emergents vinculats a les aplicacions neurocientífiques i neurotecnològiques. Aquest curs està dissenyat per dotar els participants de les eines necessàries per comprendre, defensar i promoure aquests drets en una societat cada vegada més influenciada per la neurotecnologia.

L'objectiu de la formació és dotar els participants dels coneixements i les eines necessàries per defensar els neurodrets i fomentar una adopció responsable i ètica de les tecnologies neurocientífiques. A través d’aquesta formació, es pretén contribuir a una societat més conscient dels riscos i les oportunitats d’aquestes tecnologies, on els drets humans continuen sent una prioritat en plena era digital. Els participants seran capaços de promoure debats informats i desenvolupar accions que garantisquen el respecte pels drets cognitius i mentals de les persones.

En definitiva, "La conquesta dels neurodrets" no sols és una formació per entendre l'impacte de la neurociència, sinó una eina per defensar els drets humans en el nou context tecnològic.

1. Dret a la Privacitat Cognitiva

El dret a la privacitat cognitiva és un dels aspectes centrals en la defensa dels neurodrets, especialment en un moment històric on els avanços en neurociència i neurotecnologia estan creant la possibilitat de monitorar i analitzar directament l'activitat cerebral. A mesura que aquestes tecnologies avancen, la capacitat de llegir, influir i manipular els processos mentals d'una persona s'està convertint en una realitat. En aquest escenari, la protecció de la privacitat mental esdevé essencial per garantir la llibertat individual i evitar l'abús o la vulneració de drets fonamentals.

Monitoratge i Anàlisi de l'Activitat Cerebral

Tecnologies com els dispositius de neuroimatge o interfícies cervell-màquina permeten ja monitorar l'activitat cerebral amb un nivell de detall sense precedents. Aquests avanços, que inicialment es desenvolupen per a aplicacions mèdiques, podrien expandir-se a àmbits com el laboral, educatiu o fins i tot el de seguretat, oferint la possibilitat d'accedir a la informació íntima de l'individu: pensaments, emocions o reaccions inconscients.

Això implica un risc significatiu per a la privacitat cognitiva. Si la informació sobre els nostres pensaments o sentiments més interns es pot llegir i interpretar sense el nostre consentiment, la frontera entre la privacitat mental i la intrusió es dissol. Per això, aquest dret busca protegir els individus de qualsevol forma de vigilància mental no consentida, garantint que els pensaments i l’activitat cerebral romanen privats, excepte en els casos on es done un consentiment clar i informat.

La Influència sobre l'Activitat Mental

Més enllà de la lectura de pensaments, el perill creix amb el desenvolupament de tecnologies que podrien influir directament en l’activitat cerebral. Ja hi ha investigacions en neurociència dirigides a modificar l'estat emocional, la capacitat cognitiva o fins i tot els comportaments d'una persona a través de l'estimulació cerebral. Això pot ser útil en el tractament de malalties com la depressió o altres trastorns neurològics, però també presenta un potencial d'abús.

Per exemple, l’ús d'aquestes tecnologies en entorns laborals o comercials podria conduir a manipulacions no consentides del comportament dels individus, com alterar la capacitat de decisió per influir en les seues eleccions de consum o rendiment laboral. La formació en neurodrets aborda com aquestes formes d'influència vulneren la autonomia mental de les persones i ofereix eines per prevenir aquestes pràctiques invasives.

Límits Legals i Ètics

La conquesta dels neurodrets posa èmfasi en la necessitat d’establir límits legals clars sobre qui pot accedir a la informació cerebral i com es pot utilitzar. En aquest sentit: 

Estratègies per Preservar la Privacitat Cognitiva

La protecció de la privacitat cognitiva no sols depén de la legislació, sinó també de l'aplicació d’estratègies tècniques i socials que garantisquen el respecte a aquest dret. La formació ofereix als participants una sèrie d’eines per defendre la seua privacitat mental:

Implicacions en la Societat

En un món on les tecnologies que permeten accedir a l’activitat cerebral es tornen més comunes, garantir el dret a la privacitat cognitiva és essencial per preservar la llibertat individual. Aquesta protecció no sols assegura que les persones tinguen control sobre els seus pensaments i emocions, sinó que també evita que governs, empreses o altres entitats puguen utilitzar tecnologies per influir o coaccionar els individus en funció del que pensen o senten.

En definitiva, la formació sobre el dret a la privacitat cognitiva prepara els participants per ser conscients de les amenaces potencials d’aquestes tecnologies i per defensar la llibertat mental en un futur cada vegada més interconnectat. Això permet garantir que la neurociència avance de manera responsable, respectant els drets humans i evitant la intrusió en l'esfera més íntima de la persona: els seus pensaments.

2. Protecció contra la Manipulació Neurotecnològica

Un dels riscos més greus que planteja l’ús extensiu de tecnologies neurocientífiques és la possibilitat de manipulació neurotecnològica, que pot afectar tant la voluntat conscient com el comportament inconscient de les persones. Aquesta manipulació pot tenir lloc de manera subtil o directa, alterant les percepcions, emocions o decisions sense que l’individu siga plenament conscient o consentisca aquestes influències. La manipulació neurotecnològica, si no es regula adequadament, podria ser utilitzada en contextos mèdics, comercials o de seguretat amb finalitats que vulneren els drets humans.

La Influència sobre la Voluntat i el Comportament

Les neurotecnologies actuals tenen el potencial d'influir directament en el cervell humà. Això inclou dispositius capaços d'alterar els estats d'ànim, induir sensacions específiques o modificar patrons de pensament i percepció. Aquestes tecnologies s’estan desenvolupant amb objectius mèdics, com el tractament de malalties neurològiques o trastorns mentals, però el seu ús inadequat o no consentit pot convertir-les en eines de manipulació de la voluntat o del comportament. El perill rau en el fet que aquestes tecnologies podrien ser aplicades fora del context mèdic amb finalitats comercials, polítiques o de control social. 

Per exemple, empreses comercials podrien utilitzar dispositius neurotecnològics per influir en les decisions de compra dels consumidors, estimulant de manera artificial el desig o la percepció de necessitats. En l’àmbit de la seguretat, governs o organitzacions podrien aplicar aquestes tecnologies per a modificar comportaments col·lectius o influir en la presa de decisions en situacions crítiques. Aquest tipus de manipulació atempta contra la llibertat i l’autonomia de les persones, ja que afecta directament la capacitat de prendre decisions lliures i informades.

La Necessitat de Regular i Protegir

Davant aquests riscos, el curs sobre manipulació neurotecnològica posa èmfasi en la necessitat urgent de crear un marc regulador sòlid i adequat que protegisca les persones contra l’ús abusiu o no consentit d’aquestes tecnologies. Això implica establir regulacions que controlen qui pot desenvolupar, vendre o utilitzar tecnologies que afecten directament l’activitat mental, i sota quines condicions es poden aplicar.

Aquesta formació explora les barreres legals necessàries per evitar que empreses, governs o altres actors puguen fer un ús indiscriminat d’aquestes tecnologies. Això inclou mesures com:

Aplicacions Ètiques i Responsables

Tot i els riscos, les neurotecnologies poden tenir un impacte positiu en la societat quan s’apliquen de manera ètica i responsable. Hi ha molts exemples pràctics de bones pràctiques en l’ús d’aquestes tecnologies, com en l’àmbit mèdic, on es poden utilitzar per tractar pacients amb trastorns neurològics de manera segura i amb respecte als seus drets.

Per exemple, en el tractament de pacients amb depressió severa o altres trastorns mentals resistents a altres teràpies, les tecnologies d’estimulació cerebral poden proporcionar una alternativa eficaç i no invasiva per millorar la qualitat de vida dels pacients. Tanmateix, és clau garantir que aquestes tecnologies s’apliquen només amb el consentiment totalment informat i que els pacients tenen sempre el dret de rebutjar o interrompre el tractament.

Barreres Legals i Protecció contra Abusos

Hi ha barreres legals que s’han establert en diferents països i que podrien servir de model per protegir les persones contra l'abús de tecnologies neurocientífiques. Es posen exemples de lleis i regulacions que limiten l’ús de tecnologies de monitoratge cerebral o estimulació neuronal a contextos mèdics estrictament controlats, i que prohibeixen explícitament l’ús d’aquestes tecnologies en àmbits comercials sense el consentiment informat dels usuaris.

3. Consentiment informat en l'ús de tecnologies neurocientífiques

El consentiment informat és un dret fonamental en qualsevol intervenció mèdica o tecnològica, però en el context de les tecnologies neurocientífiques, aquest dret esdevé encara més crític. Les tecnologies que afecten el cervell poden tenir un impacte profund en la percepció, les emocions i fins i tot el comportament d'una persona. Per això, és essencial assegurar-se que qualsevol individu que siga sotmès a una intervenció neurotecnològica done el seu consentiment de manera plenament informada, amb un coneixement clar dels riscos, beneficis i possibles implicacions.

Reptes en la Comprensió de les Tecnologies Neurocientífiques

Moltes persones poden tenir dificultats per comprendre completament com funcionen aquests dispositius o quines repercussions poden tenir en el seu cervell. Les tecnologies neurocientífiques són complexes i sovint utilitzen terminologia tècnica difícil d’entendre per a aquells que no tenen una formació específica. Això pot portar a un consentiment donat de manera incompleta o insuficient, amb el risc que la persona no siga plenament conscient dels possibles efectes adversos o de com el seu comportament o pensaments poden ser influïts.

Com Garantir un Consentiment Realment Informat

Per garantir que el consentiment siga realment informat en el cas de les tecnologies neurocientífiques, cal aplicar una sèrie de bones pràctiques que asseguren la comprensió i la voluntarietat de la persona afectada.

4. Dret a l’Autonomia Mental

El dret a l’autonomia mental és un principi fonamental dels neurodrets que es refereix a la capacitat de cada individu de controlar els seus propis processos mentals, com pensar, percebre i prendre decisions sense interferències externes no consentides. En un context on la neurociència i la neurotecnologia estan avançant a gran velocitat, aquest dret esdevé especialment crític, ja que aquestes tecnologies poden potencialment influir o fins i tot modificar l’activitat cerebral i les emocions d’una persona. Protegir l'autonomia mental significa garantir que cada individu puga conservar la seua llibertat de pensament, sense que agents externs, ja siguen governs, empreses o altres entitats, puguen interferir en els seus processos cognitius.

El Perill de les Interferències Externes

Les tecnologies actuals ja permeten monitorar i influir en certs aspectes del cervell humà, però els avenços futurs podrien ampliar enormement la capacitat per alterar la percepció, les emocions o el comportament d’una persona. Per exemple, interfícies cervell-màquina, dispositius d’estimulació cerebral o tecnologies de neuroimatge podrien utilitzar-se per modificar els estats mentals o fins i tot induir certs patrons de pensament o emoció de manera controlada.

Aquestes tecnologies podrien aplicar-se amb objectius mèdics, com el tractament de malalties neurològiques, però també podrien ser utilitzades amb finalitats més intrusives, com per influir en les decisions de consum en l’àmbit comercial, o per controlar el comportament dels ciutadans en l’àmbit polític. Això planteja un risc important per a la llibertat personal i el dret a pensar lliurement, sense coaccions ni manipulacions externes. La possibilitat que governs, corporacions o altres actors puguen influir en els pensaments o comportaments de les persones sense el seu consentiment constitueix una amenaça per a la llibertat cognitiva.

Salvaguardar la Capacitat de Pensar Lliurement

La protecció de l’autonomia mental requereix establir mecanismes per garantir que cap entitat tinga el poder d’interferir en els processos mentals d’un individu sense el seu consentiment explícit. Això implica no només la protecció contra tecnologies que puguen llegir o manipular els pensaments, sinó també contra qualsevol influència subliminal que puga alterar les decisions, creences o emocions d’una persona sense que aquesta en siga conscient.

Aquesta protecció és fonamental per preservar els drets humans bàsics com la llibertat de pensament, la privacitat mental i la integritat personal. Sense garanties en aquest àmbit, es podrien produir violacions greus de la llibertat individual, ja que els processos mentals interns, que són la base de la identitat i la personalitat d’una persona, estarien vulnerables a manipulacions externes.

La Importància d’Una Protecció Legal i Ètica

En un futur on les tecnologies que permeten interferir en els pensaments i les emocions esdevenen cada vegada més accessibles, és essencial que existisquen proteccions legals i ètiques sòlides. Aquestes proteccions han de garantir que cap tecnologia puga ser utilitzada per alterar els processos mentals d’una persona sense el seu consentiment informat i voluntari.

Algunes de les accions necessàries per salvaguardar l’autonomia mental inclouen:

L’Autonomia Mental en el Context Polític i Social

La llibertat de pensament no sols afecta l'àmbit individual, sinó que també és crucial en el context polític i social. Si les tecnologies neurocientífiques arriben a un punt on poden ser utilitzades per controlar o influir en grups de persones, els efectes sobre la democràcia i els drets humans podrien ser devastadors. Per exemple, governs autoritaris podrien utilitzar tecnologies de manipulació mental per suprimir la dissidència política o controlar l’opinió pública.

És essencial que es protegisca la capacitat de les persones de formar i expressar opinions pròpies sense interferències externes. En un futur on les tecnologies de control mental podrien ser més accessibles del que imaginem, hem d'estar preparats per garantir que cap govern, empresa o organització puga utilitzar aquestes tecnologies amb finalitats coercitives.

El dret a l’autonomia mental és un dels pilars més importants dels neurodrets i esdevé cada vegada més rellevant en un món on la tecnologia pot influir en els pensaments, emocions i decisions. Per garantir que cada individu puga continuar pensant i decidint lliurement, sense interferències externes no consentides, és necessari establir proteccions legals, ètiques i socials que asseguren la llibertat cognitiva. La societat ha d'estar alerta per garantir que l’autonomia mental siga respectada en qualsevol aplicació de tecnologies neurocientífiques, preservant així la llibertat individual i col·lectiva en un futur cada vegada més tecnològic.

Podcast Responsabilidad Digital Final.mp4

Podcast sobre responsabilidad digital en español

Responsabilitat digital. Les noves responsabilitats que hem d'assumir els ciutadans. 

Introducció a la responsabilitat digital

La responsabilitat digital es defineix com la capacitat i la disposició de fer un ús conscient, ètic i segur de les tecnologies digitals i internet. Això implica que els usuaris comprenguen l'impacte de les seues accions en línia i prenguen decisions que protegeixen tant la seua pròpia seguretat com la dels altres. La responsabilitat digital va més enllà del simple ús de la tecnologia; inclou aspectes com la privacitat, la seguretat de la informació, la gestió de la identitat digital i la interacció respectuosa i col·laborativa amb altres usuaris.

Ser responsable digitalment significa actuar amb integritat i considerar les conseqüències de les accions pròpies en l'entorn digital, reconeixent que cada interacció contribueix a construir un espai digital més segur i positiu.

Importància d’assumir noves responsabilitats en l’era digital

Amb l’avanç de la tecnologia i la digitalització de la major part de les activitats diàries, des del treball fins a l'oci, assumir noves responsabilitats digitals és més important que mai. Les plataformes digitals ofereixen oportunitats incomparables per a la connectivitat, l'aprenentatge i la innovació, però també comporten riscos com la desinformació, el ciberassetjament, el robatori d'identitat i la vulnerabilitat de dades.

La responsabilitat digital ajuda a mitigar aquests riscos promovent la ciberseguretat personal, l'ús ètic de la informació i la col·laboració en la construcció d'un entorn digital respectuós. També comporta la presa de consciència de les repercussions de les accions pròpies sobre altres persones i institucions. Per exemple, compartir informació no verificada contribueix a la propagació de notícies falses, mentre que la manca de respecte en les interaccions en línia pot derivar en un clima de tensió i conflicte.

La formació en responsabilitat digital proporciona a les persones les eines necessàries per navegar pel món digital de manera informada i proactiva, creant un espai virtual que siga reflex de valors com la transparència, l'honestedat i la seguretat col·lectiva.

Impacte del comportament digital sobre la societat i l’entorn global

El comportament digital té un impacte profund sobre la societat i l'entorn global. Cada interacció en línia, ja siga una publicació, un comentari o el simple fet de compartir contingut, contribueix a definir les normes i la cultura de l'espai digital. Aquest impacte pot ser positiu, com en el cas de moviments de solidaritat global que utilitzen les xarxes socials per mobilitzar recursos o conscienciar sobre causes socials, però també pot ser negatiu, quan es tracta de ciberassetjament, campanyes de desinformació o discursos d'odi.

A més, la responsabilitat digital també s’estén a la protecció de l’entorn global. L’ús de tecnologies digitals comporta un impacte mediambiental, des de l'explotació de recursos naturals per a la producció de dispositius fins al consum energètic massiu dels centres de dades. Per això, ser responsable digitalment implica també adoptar pràctiques sostenibles, com reduir l'ús innecessari de dispositius electrònics, optar per energies renovables quan siga possible i fomentar el reciclatge de tecnologia.

En definitiva, la responsabilitat digital és fonamental per garantir un entorn digital segur i constructiu, on es respecten els drets individuals i col·lectius i es minimitza l'impacte mediambiental. Aquesta responsabilitat no recau només en els usuaris individuals, sinó que també implica les empreses tecnològiques, els reguladors i els governs, que han de col·laborar per establir i aplicar normes ètiques que guien l'ús de la tecnologia de manera equitativa i respectuosa amb la societat i el planeta.

Principals àmbits de la responsabilitat digital

Privacitat i protecció de dades personals

La privacitat i la protecció de dades són elements crucials en l'era digital. Protegir la pròpia informació personal en línia és essencial per a evitar riscos com el robatori d'identitat o l'ús no autoritzat de les dades. Això inclou gestionar els permisos d’accés a les dades en aplicacions i serveis digitals, assegurant que només es comparteixen dades necessàries amb entitats de confiança. Conèixer i exercir els drets de protecció de dades, com el dret a l'oblit (la possibilitat de sol·licitar la supressió de dades personals d'internet) i el consentiment explícit per al tractament de dades, ajuda a mantenir el control sobre la pròpia informació i protegeix contra l'abús de dades per part de tercers.

Civisme i comportament digital ètic

El civisme digital implica promoure el respecte i l'ètica en la comunicació en línia. Això vol dir evitar l'assetjament, el ciberbullying i el discurs d'odi en totes les interaccions digitals. Un comportament ètic també inclou la responsabilitat de combatre la desinformació, no compartint informació falsa o no verificada que puga contribuir a la confusió o al dany col·lectiu. Utilitzar les xarxes socials i els fòrums amb respecte cap als altres i fomentar un diàleg constructiu contribueix a un entorn digital més positiu i productiu.

Seguretat digital

Adoptar mesures de seguretat en línia és una part fonamental de la responsabilitat digital. Això inclou l'ús de contrasenyes fortes, la doble autenticació i la protecció dels dispositius amb antivirus i firewalls. Les bones pràctiques en seguretat ajuden a evitar ciberatacs, com el phishing, i el robatori d'identitat. Mantindre's informat sobre els principals riscos i actualitzar periòdicament els dispositius garanteix una millor protecció contra les amenaces digitals.

Consum conscient de continguts

El consum conscient de continguts implica reflexionar sobre el temps dedicat a les plataformes digitals i consumir contingut de manera crítica. Això ajuda a evitar l'exposició a contingut perjudicial, fals o manipulat. Prioritzar fonts fiables i promoure la diversitat informativa és important per tindre una visió equilibrada i informada del món. Cal desenvolupar un enfocament crític que permet identificar continguts esbiaixats o intencionadament enganyosos.

Empremta digital

L'empremta digital es refereix al rastre que deixem a internet amb les nostres accions, ja siguen publicacions, comentaris o altres activitats. Ser conscient de l'impacte a llarg termini de les accions en línia ajuda a gestionar i cuidar la reputació digital. Tot el que es fa en línia deixa una empremta que pot tenir repercussions futures en l'àmbit personal i professional. Per això, és important actuar de manera responsable, pensant abans de publicar o compartir informació que puga tenir conseqüències adverses.

Protecció de menors en l’entorn digital

La protecció de menors en l'entorn digital és una responsabilitat compartida entre pares, educadors i la societat en general. Assegurar un ús responsable i segur de les tecnologies per part dels menors implica implementar controls parentals adequats i educar-los sobre els perills d'internet, com el ciberassetjament o la presència de contingut inadequat. Fomentar una actitud crítica en els menors i proporcionar-los una educació sobre seguretat i privacitat digital és clau per preparar-los per navegar per l’entorn digital amb confiança i protecció.

Noves responsabilitats com a ciutadans digitals

Ciberactivisme responsable

En l’era digital, el ciberactivisme s’ha convertit en una eina potent per promoure canvis socials, participar en moviments i fer sentir la veu ciutadana. Tanmateix, per a ser un ciutadà digital responsable, és fonamental participar de manera constructiva i evitar la difusió de notícies falses o rumors que puguen contribuir a la desinformació. Això implica verificar la informació abans de compartir-la i utilitzar fonts fiables. L'ús de plataformes digitals per a promoure causes socials ha de fer-se amb respecte i transparència, mantenint un diàleg positiu que fomente la comprensió i la col·laboració entre usuaris.

El ciberactivisme responsable també implica reconèixer que les xarxes socials i altres espais digitals poden amplificar tant els missatges positius com els negatius. Participar en iniciatives digitals amb una actitud oberta i ètica contribueix a un entorn digital més sa i amb un impacte realment transformador.

Consum responsable de tecnologia

El consum de tecnologia té un impacte directe sobre el medi ambient i la sostenibilitat del planeta. Per això, una de les noves responsabilitats com a ciutadans digitals és reflexionar sobre l'impacte mediambiental que implica l'ús de dispositius electrònics i serveis digitals, com ara el consum d'energia, l’explotació de recursos naturals i la generació de residus electrònics. Optar per un ús conscient implica reduir el consum innecessari, allargar la vida útil dels dispositius i reciclar-los correctament.

També és important buscar alternatives tecnològiques sostenibles quan siga possible, com dispositius amb baix consum energètic o serveis que es comprometen amb l'energia renovable. Aquesta actitud promou un futur més sostenible, on la innovació i la tecnologia puguen conviure amb el respecte pel medi ambient.

Responsabilitat davant la intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial (IA) s'ha integrat en molts aspectes de la vida diària, des de recomanacions de continguts fins a sistemes de reconeixement facial i decisions automatitzades. Com a ciutadans digitals, és responsabilitat nostra conèixer com la IA afecta les nostres vides, especialment en termes de ús de dades personals i la presa de decisions sense intervenció humana. La comprensió dels riscos associats a la IA, com la possible discriminació algorítmica o la falta de transparència, és crucial per poder defensar els nostres drets i promoure una regulació adequada.

Els ciutadans digitals han de demanar un ús ètic i transparent de la IA per part de les empreses i governs, promovent que aquestes tecnologies s’utilitzen amb responsabilitat, sense vulnerar la privacitat ni els drets de les persones. Això implica exigir que les empreses expliquen com funcionen els seus algorismes i que els governs implementen polítiques que asseguren l'equitat i l'absència de biaixos en els sistemes automatitzats.

Promoure un diàleg obert sobre l'impacte de la IA i defensar la transparència ajuda a crear un entorn digital més segur i just per a tothom. Aquesta responsabilitat ciutadana impulsa el desenvolupament d'una tecnologia més humana, on el progrés tecnològic va de la mà dels valors ètics i del respecte als drets fonamentals.

Conclusions

La responsabilitat digital no és només una qüestió de bones pràctiques individuals, sinó un conjunt de compromisos que hem d'assumir com a usuaris de la tecnologia per a contribuir al benestar col·lectiu. Aquesta responsabilitat abasta des de la protecció de la nostra pròpia privacitat i seguretat fins al foment del civisme, el consum conscient i l'ús ètic de les tecnologies emergents com la intel·ligència artificial.

L’educació digital i la consciència col·lectiva són factors clau per a crear un entorn digital que siga no només segur, sinó també ètic i sostenible. L’educació digital ens permet entendre millor com funciona la tecnologia, quins són els nostres drets i deures i com podem actuar amb responsabilitat en un món cada vegada més interconnectat. La consciència col·lectiva, per la seua banda, fomenta una actitud de cooperació i respecte cap als altres usuaris i cap al nostre entorn.

A mesura que la tecnologia avança, les nostres responsabilitats com a ciutadans digitals també han de fer-ho. Hem de ser capaços d’adaptar-nos als nous desafiaments que sorgeixen, promovent un ús que siga beneficiós per a tots, respectuós amb els drets humans i alineat amb la protecció del medi ambient. Només així podrem assegurar que la tecnologia siga una eina al servei de la societat, fomentant el desenvolupament personal i col·lectiu, i no un mitjà de divisió o explotació.

Assumir la responsabilitat digital és un pas fonamental per garantir un futur en què la tecnologia siga un agent positiu, que promoga la justícia, la sostenibilitat i el respecte per la llibertat i la dignitat de cada persona.